En la Fosca Ardent

FITXA TÈCNICA

Autor: Antonio Buero Vallejo
Direcció: Xavier Canals
Estrena: 24 d'octubre de 2009

L'OBRA

Tota discapacitat física ens priva de certes possibilitats, però anul·la la nostra capacitat creativa? La ceguesa, per exemple, suposa una gran desgràcia perquè limita considerablement la nostra capacitat de moviments, de percepció, del sentit de l'espai... Aquesta limitació pot engrandir-se als nostres ulls de tal manera que ens veiem temptats a pensar que la nostra vida es troba totalment bloquejada i mancada de sentit. Davant aquesta temptació, hem de pensar que la mancança de certes possibilitats, per significatives que puguin ser, no ens allunya de la realitat de forma absoluta i no impossibilita, per tant, la nostra capacitat de crear en la vida quelcom valuós que ens pugui il·lusionar i donar-nos una raó poderosa per seguir vivint.

Aquestes percepcions es reflexen en dues persones cegues, que s'enfronten entre si. En aquesta lluita, sembla que un d'ells triomfi davant l'altre. Però ben aviat descobrim que aquest, en un altre nivell, ha triomfat sobre el primer. Ambdós triomfen en un aspecte i fracassen en un altre. En quin aspecte? És l'espectador qui ha de descobrir-ho.

Buero Vallejo, nascut a la tardor de 1916, fou un home de profundes i de vegades penoses experiències, mostrant des de la seva primera obra una inclinació a aprofundir en l'enigma de l'ésser humà.

En la ardiente oscuridad (En la fosca ardent) va ser la seva primera obra dramàtica i una de les seves produccions més importants. Escrita el 1946, va ser estrenada al desembre de 1950 en el teatre María Guerrero de Madrid, figurant en la capçalera de cartell Adolfo Marsiñach i José Mª Rodero. També va ser representada, en l'adaptació corresponent, a Califòrnia (1952), Berlín (1954), París (1957), Oslo (1962), Missouri (1969), Utah (1975), Bochum (1994)... L'obra va ser portada a la pantalla pel director argentí Daniel Tinayre, amb el títol "Luz en la sombra". Televisión Española la va emetre el 1973, amb Jaime Blanch, Tina Sainz i Luis Varela en els papers principals.

En el ventall d'obres importants de la ploma de Buero, com El tragaluz, Las meninas, El concierto de San Ovidio o El sueño de la razón, En la ardiente oscuridad fou sempre la seva obra preferida, per damunt fins i tot d'Historia de una escalera, potser la més emblemàtica de Buero.

Els personatges d'En la fosca ardent tenien els ulls tancats: el seu conflicte consistia en obrir-los. Era un conflicte nascut de la lluita entre la temença i el desig, entre les dificultats i els avantatges que l'esclariment d'un gran problema pot esdevenir... El propòsit unificador de tota l'obra ha seguit sent, segurament, el mateix: el d'obrir els ulls. A què? A la veritat...?

Buero Vallejo, en referència a la superació d'aquesta ceguesa, comenta: "El camí de guariment de les nostres cegueses és transitable, però també indefinit i fosc. El més probable és que els homes sovint estiguin cecs per algunes coses, encara que en etapes de la seva vida obrin els ulls que abans han tingut tancats; només aquell que s'adoni que està cec pot començar a veure".

L'ARGUMENT

En una moderna residència d'adaptació per a cecs, aquests viuen el seu món fosc i particular, arribant a la convicció que poden dur una vida perfectament normal, tot procurant ser feliços, en desconèixer el món dels vidents.

Un nou personatge que es nega a acceptar la seva situació ingressa en el Centre; un inconformista que xoca amb l'esperit resignat dels nous companys sí que fa que, de mica en mica, dubtin de les seves conviccions, plantejant-los l'existència d'una altra mena de món, el real, el de llums i colors al qual ells no tenen accés. Això provoca una alteració radical en els hàbits de vida dels residents, creant-se un ambient tens i fins i tot cruent, sense que es pugui evitar l'enfrontament d'aquestes dues postures: la rebel·lia i la resignació.