Bodas de Sangre

FITXA TÈCNICA

Autor: Federico García Lorca
Direcció: Xavier Canals
Estrena: 29 de setembre de 2012

L'OBRA

Bodas de Sangre és una tragèdia escrita el 1931. Va estrenar-se el 8 de març de 1933 en el Teatre Infanta Beatriz de Madrid i portada al cinema el 1938, amb estrena a Buenos Aires, amb una interpretació magistral de Margarida Xirgu. A partir del 1974, un espectacle estrenat a Roma, pel ballet d'Antonio Gades, el va representar força anys per arreu amb un notable èxit. En el 1981, Gades va col·laborar amb Carlos Saura per una realització cinematogràfica, interpretada conjuntament amb Cristina Hoyos.

És una producció poètica teatral que es centra en l'anàlisi d'un sentiment tràgic. Des de la vida i la mort, a l'antic i el modern, en la manera de veure la tragèdia. Tot això emmarcat en un paisatge al més pur ambient andalús tràgic i universal.

El tema principal que es tracta en aquest gran drama és la vida i la mort. Però d'una manera arcana i ancestral, en la qual figuren mites, llegendes i paisatges que introdueixen a l'espectador en un món d'ombrívoles passions, que deriven en la gelosia, la persecució i en el tràgic final: la mort. L'amor es destaca com l'única força que pot vèncer la mort.

L'obra recull els costums de la seva terra, que encara perduren. Tot això a partir d'objectes simbòlics, que anuncien la tragèdia. És constant en l'obra de Lorca l'obsessió pel punyal, el ganivet i la navalla, que en Bodas de Sangre atrauen la fascinació i, alhora, presagien la mort.

Els tràgics esdeveniments, fets reals als quals podria fer referència es produeixen el 22 de juliol de 1928 en les rodalies de l'anomenat "El cortijo de El Fraile", a Níjar, Almeria. Lorca els va conèixer per la premsa, si bé l'escriptora i activista d'Almeria Carmen de Burgos, originària de Níjar, ja havia escrit una novel·la curta sobre el succés anterior de Bodas de Sangre, titulada "Puñal de claveles", que va servir també d'inspiració per a l'autor granadí.

L'ARGUMENT

L'argument principal de l'obra és les futures noces que unirà al Nuvi amb la Núvia. Però la tragèdia està present i impedirà que aquest matrimoni arribi a consumar-se. La núriva, que guardava el seu amor per Leonardo en l'oblit, torna a despertar quan veu el seu antic amat el dia de les seves noces.

L'obra planteja el conflicte entre dues famílies. D'una banda, la parentela del nuvi i la mare, qui ha perdut el seu marit i a un dels seus fills per culpa de l'altra família en litigi. La família de Leonardo, la dels Fèlix, està també abocada a la catàstrofe perquè aquest encara està enamorat de la núvia, una jove amb la qual va estar festejant durant uns anys i que àdhuc estan ell casat i amb un fill, no ha pogut oblidar.

Finalment, el Nuvi i la Núvia es casen, però el mateix dia ella i Leonardo fugen junts per fer realitat el seu somni d'estar l'un amb l'altre. El nuvi els persegueix fins que els troba i llavors, en una lluita entre els dos homes, s'esdevé un desenllaç tràgic per ambdós.

La núvia, que sent que ja no té motiu per viure, visita la seva mare política, no per demanar-li perdó, sinó perquè li llevi la vida a ella també. La mare, per la seva banda, no és capaç ni de tocar-la. Encara que voldria complir el desig de la jove, no té forces per fer gens, en perdre l'única cosa que li quedava: el seu fill.