El Mikado
FITXA TÈCNICA
Autor: Gilbert & Sullivan, versió de Dagoll-Dagom
Direcció: Xavier Canals
Estrena: 27 de maig de 2006
SINOPSI
Al Japó, tradicionalment anomenat: L’Imperi del sol naixent, en els temps de l’emperador "EL MIKADO"; hi suposem, en la seva geografia, la ciutat imaginària de Titipú, lloc central de l’història.
L’hereu del tron, absent des de fa llarg temps, retorna d’amagatotis a la recerca del seu amor; però es troba amb inesperades novetats: decrets promulgats pel seu pare seran un entrebanc pel seu propòsit, i el fet que el seu rival en la conquesta de l’estimada sigui un poderós càrrec del govern agreuja encara més les possibilitats d’assolir l’anhelada felicitat, que pot enterbolir el desig de venjança d’una rica hereva que el pretenia, sense èxit, en, matrimoni.
Però com tot conte, sobretot si va de qüestions d’amor, ha de tenir un final feliç, encara que sigui inesperat, per a gaudi de tothom i fidelitat a les tradicions.
Tot això, si és entre cants i balls, doncs encara fa de més bon entendre i entreteniment.
"Com una copa de xampany gelat"
Frase entusiasta que expressà el crític del Daily Telegraph, recuperada per Dagoll-Dagom per presentar la seva primera aventura en el món de l'opereta aliena.
De la col·laboració entre el compositor A.S. Sullivan i l'escriptor W.S. Gilbert nasqueren les “Operes Savoy”, anomenades així perquè gairebé totes elles foren estrenades al Teatre Savoy de Londres entre 1871 i 1896. Durant aquest període el treball conjunt de Gilbert & Sullivan donaren a conèixer un total de 14 operetes, entre les quals cal destacar "EL MIKADO" (1885) com la més popular i acollida arreu amb més entusiasme.
Durant aquest segle llarg d’existència "EL MIKADO" ha conegut gran qualitat de versions, adaptacions i reposicions, i ha esdevingut un “clàssic” del teatre musical.
G&S han passat a la història i els seus noms han quedat associats per sempre com a creadors d'un gènere: les “light–òperes". El més curiós és que mai no s'ha conegut una relació professional tan exòtica entre dues persones tan diferents en el terreny personal. Mentre que Gilbert era temut pel seu caràcter colèric, impetuós i violent, Sullivan va ser una persona extremadament sensible, amant de la vida social i "charming", segons les cròniques de l'època. No obstant això, el final de la seva relació va ser tempestuós.
El fet curiós és que la nit de la seva estrena, al Teatre Savoy, els nervis eren gairebé irreprimibles i la Companyia tenia la sensació d'anar a un fracàs segur.
El primer actor no se sabia bé el text i fins i tot els mateixos autors temien el pitjor; però fou a l’inrevés. Una apoteosi. La primera cançó de les noies va ser repetida tres vegades, i un cop superada la sorpresa inicial, públic i actors van arribar al deliri. L'endemà el diari més llegit a Londres titulava la seva crònica amb la frase: “Com una copa de xampany gelat".
L'obra va fer 672 representacions d'una tirada, i de seguida va ser exportada fins als EE.UU., país força gelós del "seu" musical.
Aquesta versió, que de la mà de Dagoll-Dagom fou estrenada el 1986, amb traducció al català de Xavier Bru de Sala i sota la direcció musical de Joan Vives, és un intent d'insistir a donar a conèixer, modestament una vegada més, la peça més genuïna de tota la producció de Gilbert & Sullivan als afeccionats a la música, a l'opereta i al teatre musical.